Llibreta d'escriptura

Los pus bell catalanesc del món:

 

Lentes alzines, maternals figueres,

pollancres cristal·lins, dring de font viva,

esclarissades ombres de l'oliva,

armat esvalot mut de romagueres,

el pomerar pintat, fresques pereres,

arrodonida eufòrbia, pleta freda,

amb flors l'albó com d'engruixada seda,

roques llises, capblaus, esparregueres,

pedra amb un liquen, groc com la moneda

del temps que calla entre les caderneres,

blaus, espigats espígols, llentrisqueres

mates enceses, escanya-rossins,

fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres

d'arran de mar, esmusses carritxeres,

escambuixades penyes, vent gregal,

mar: esperit escènic, fonda sal,

roques brescades, conques salineres...

Ran de rel com llengua romanial

pateix flor el romaní de les caeres.

 

                                         Blai Bonet

 

 

Comentari Poema:

Blai Bonet escriu aquest poema en honor a Ramon Muntaner que va ser un cronista medieval que va escriure en català, va ser un gran defensor de les terres catalanes. Blai Bonet escriu aquest poema per la recerca d'un llenguatge propi similar al procés que va voler dur a terme Ramon Muntaner. Decideix posar-li aquest títol perquè Ramon Muntaner anomenava "bell catalanesc" a la llengua utilitzada a la Comunitat Aragonesa durant el S.XIV i sobretot a les seves cròniques on escrivia "En la llengua catalana més bella del món", potenciant el sentiment més nacionalista.

Descripció del paisatge fent referència a la llengua

Paraula estrambòtiques fonèticament parlant.

Finalitat :que bé surt la llengua catalana.

Voluntat de manera metàforica per fer elogi als sons de la llengua catalana.