Llibreta d'escriptura

Lancelot:

 

 

Com m'agradava a l'alba el renill dels cavalls

i veure els cavallers armar-se per la prova:

sota l'arnès polit bullia la sang nova

i de la mort al camp no feia escarafalls.

 

És clar que el cos ardent bé me'l protegiria

jupó, cota de malla, bracera, guantellet,

i cuixera i gambera i sabató i jaquet;

i el cap un bacinet lleuger a la llum del dia...

 

Però, des que us he vist, no valen armadures

per al meu cor ferit, que fuig de guerres dures,

de renills, de cavalls, de sang sobre la neu.

 

Amb l'espasa a la beina, amb la llança partida,

vagarejo indecís. Cap corn reial no em crida:

només el mar, el mar i l'absència de Déu!

 

Narcís Comadira

 

 

Comentari Poema:

Aquest és un poema de Narcís de Comadira anomenat Lancelot escrit el 1985 i publicat al llibre D'Enigma.

 Per entrendre el significat global, primerament, explicaré estrofa per estrofa. En primer lloc, s'intenta reproduir l'ideal d'un cavaller i tot el que sent. El següent, tracta de la descripció de les peces d'una amadura, com per exemple el jupó. Des d'aquí podem veure la figura d'un cavaller dins l'àmbit de les guerres, tot bastant normal. Però a continuació, sen's presenta el problema, s'ha enamorat. Té un mal d'amor i que per molta armadura que porti, ell està ferit d'amor. Ja no l'interessa tant els ideals del cavaller tal i com se'ns explicava a les primeres estrofes, només l'importa ella. Finalment, ens explica que té la llança trencada, així que, en resum, ens mostra la imatge de desorientació i pèrdua del nort a causa del seu enamorament.

A primera vista, sembla que Narcís Comadira retrati la figura de Lancelot, un cavaller fictici de l'època medieval de la Matèria Bretanya. Era un cavaller de la taula rodona que s'enamora de la Reina Ginebra i fa tot l'impossible per aconseguir el seu amor, tot i que, ella el desprecia. Però el poema fa servir aquest cavaller de ficció com a metàfora. Recorre a un altre personatge d'una altra època gloriosa per explicar la seva pròpia història. és un espècies de metamorfosi, intenta posar-se un altre cos per explicar la realitat.

Aquest poema el dedica a Martí Riquer: És un homenatge escrit, és una demostració d’afecte, construït mitjançant poesies i reflexions diverses.