Edat Mitjana
Elogi dels diners- Anselm Turmeda
(Raimon)
Decadència
A la vora de la mar- Anònim
(Aianna Savall)
Reflexió
Aquest poema és un retrat de la societat de l'època. Tracta de la manera com s'utlitzaven els diners a l'Edat Mitjana i de com, no massa diferent respecte avui en dia, qui en té pot fer el que desitgi i tant poden ser una benedicció com un malson.
Segle XIX:
El Pi de Formentor- Miquel Costa i Llobera
(Maria del Mar Bonet)
Segle XX:
L'encís que fuig- Maria Antònia Salvà (TiCorn & Blai & Brahm & Donald )
Cançó incerta- Josep Carner
(Isabel Monar)
Segle XXI:
Les cases del meu carrer- Enric Casasses
Segle XXI:
Cançó XXI - Feliu Ventura
(Lluís Llach)
Descriu les cases del carrer suggereix familiriaritat, proximitat, ho descriu molt adjectius per tant, és bell.
Pot ser que Lluís Llach sigui el cantant més famós musicant poemes. Al 2009 va treure un disc amb aquesta cançó, cançó XXI de lletra de Feliu Ventura.
"Sense pensar en cap altra posteritat"
Aquest poema, també anomenat "Lo Mariner", és una canço anònima que s'ha transmès oralment. Tracta diversos temes passionals i funciona com a diàleg entre una doncella i mariner que la rapta perquè està enamorat d'ella. La doncella no es vol casar amb el mariner per la seva baixa classe social però ell confessa ser el fill del rei d’Anglaterra i finalment acaben junts.
Aquesta obra ha estat musicada diversos cops per grans artistes i aquí podem escoltar la versió d'Aianna Savall.
Escrit el 1875 aquest poema és romàntic, heròic, personal i madur.
En aquest poema el pi és un heroi. Se'l descriu com un gegant perfecte que viu en condicions horribles i impossibles però que segueix lluitant i no es dóna per vençut. Lluita sol contra les adversitats per poder arribar a Déu.
Aquesta versió musicada és de Maria del Mar Bonet, realment preciosa.
Escriu les emocions que li causa la natura, que per ella és la màxima bellesa. I com a perfecta bellesa, aquesta fuig ràpidament, comparant-ho amb la vida.
A referència al dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no. El camí del què parla l'autor és la vida.