En aquests dos articles, vénen a argumentar que la poesia a l'aula no s'ha de convertir en sessions d'anàlisi guiada i comentari ortopèdic. És a dir, cada lector és lliure de fer la seva pròpia interpretació, interioritzar el poema i fer-se’l seu. El començament de l’article, Paraula de Poeta: “La poesia no està feta per ser explicada”. Ens dóna la idea de què la poesia ha de ser interpretada per cadascú i no explicada per alguns. També trobem la idea que la poesia és un acte de llibertat. La llibertat de cada persona a reinterpretar el poema segons com sigui, com pensi, com estigui,...

Per acabar l’article, la poesia és tan complexa com la vida i l’univers i la necessitem per tal de protegir-nos d’aquesta incògnita a la vida. Prioritzem a intentar entendre tot el què ens envolta a deixar-ho en un interrogant i disfrutar-ho.

En l’altre article, “Cómo leer poesía” apareix el concepte d’”Una passió inútil” seria una altra idea de l’article. És llegir per llegir, pel gust de gaudir. No hi ha obligació ni cap sentit. Aquest concepte és molt difícil en una societat tan materialista i utilitària. Però s'ha d'intentar. Alguns poemes t’enamoraran, t’encantaran, quan això succeeixi només has de gaudir i tornar-lo a rellegir, no descompondre’l i intentar-lo entendre part per part, perquè és impossible.